Segles abans, un reduït nucli de població havia quasi acurmullat, arrecerades a l'empar
del Castell, les seves cases petites i blanques sobre l'extrem d'una llarga cornisa rocosa
que voreja la marge dreta del cabalòs Ebre, amb gran amplada, generador de vida al seu
entorn. Una mirada atenta sobre el plànol actual de la ciutat permet distingir amb
claredat La Vila, que podríem qualificar com "rovell de l'ou" de les següents
expansions urbanístiques, molt ben traçades i actualment en una fase de creixement
insospitada. Cal diferenciar diversos indrets o barris per assolir una certa orientació:
La ja anomenada Vila, El Castell, La Torreta, La Raval, El Grau, Les Quintanes, Les Cases
Barates, La Via, El Pla d'Empúries, El Futbol Vell, L'Eixample, Les Valletes, Sant
Cristofol, Els Xiribecs ...
Fora de la ciutat, cal assenyalar l’existència del Poble
Nou del Delta, creat com Villafranco del Delta, per El Instituto Nacional de
Colonización, a la zona marítima, l'any 1957. Un centenar de cases unifamiliars de tipus
rural, habitades per unes 250 persones, amb bons serveis i alegres carrers flanquejats per
frondoses palmeres. Els seus recursos estan en l'agricultura, la pesca i una naixent
activitat turística. També queda fora el nucli de Balada, dividit en dos sectors: un
ampostí i l'altre pertanyent a Sant Jaume d'Enveja, que alberga unes famílies a la vora
del riu, just davant de l’illa de Gracia. Darrerament s’està procedint a la
construcció de zones residencials en indrets relativament apartats del poble.
La ciutat ocupa una superfície de l '5 Km2 en un perímetre
d'uns 4'5 km.
Hi ha més. de 200 carrers – més les modernes avingudes i
places – de gran amplada, asfaltats, ben enllumenats, i alguns emmarcats per arbres,
que conformen una ciutat plana, encomanant una agradable sensació d’amplitud,
placidesa i modernitat.
El centre de La Vila l'ocupa el Palau Municipal, una construcció
de bonica bella factura, des d'on es regula l'activitat ciutadana. Obra de l'arquitecte
F.J. Barba Corsini bastida a partir de l'any 1950. Dos anys abans es van enderrocar les
cases veïnes que, amb l'antiga Casa de la Vila, resulta un solar de més de 300 m2. Fou
inaugurat per les Festes Majors de l'any 1954.
Al davant mateix s’alça el Temple Arxiprestat "Mare de
Déu de l'Assumpció", amb una superfície de 640 rn2. Projectada l'any 1773 pels
arquitectes Moreno i Melet ( 182 pams catalans per 140 d’ample, mes la sagristia ) i
posteriorment per Manel Blasco, amb un projecte d'un pressupost molt més reduït,
comença l' obra el 5 de maig de 1776, aixecant-la sobre els terrenys de l'anterior, de la
que no tenim informació, no es va poder acabar per manca de recursos fins el 1875
gràcies a una donació d’Isabel/ II o l'aportació popular, als jornals de vila i a
la recaptació de delmes especials. Per estar l'antic temple en ruïnes i desprès, mentre
va durar la construcció, el culte es celebra a la Capella de Santa Susanna, la qual l'any
1883 encara era la patrona d'Amposta, enderrocada en construir el pont penjant. Una nau
central amb volta de canó i set capelles laterals més la dels baptismes.
L'alta torre aixopluja quatre campanes: la gran "Maria
Assumpta" (nota Fa), la mitjana "Espanya" (Sol), l'altra mitjana
"Amposta" (Si b) i la menuda "Santíssima Trinitat" (Fa alt),
s'encarreguen d'anunciar els principals esdeveniments socials i religiosos. El Sagrari
llueix una alegorica pintura al fresc, obra de R. Caseres. Entre el 1990-91, l'Escola
Taller del Castell va arrebossar la façana, una tasca pendent des de la construcció,
ampliant una nova finestra, ara guarnida amb un preciós vitrall de l'artista en James
Bronson Saw. |
|
Plaça Poadó
Casa de "les lópez", al
carrer victòria.
Carrer Àfrica (carrerons)
església Parroquial de Poble
Nou del Delta
|
Presentació