El CastellUn fortificació medieval, construïda per Ramon Berenguer III, sobre
assentaments ibèric i àrabs, després de dos atacs fallits per conquerir Tortosa. El
1097 en concedeix la infeudació al benedictins i la subinfeudació a l'any següent a
favor d'Artal de Pallars. El 1150 Ramon Berenguer IV fa donació a l'Orde de Sant Joan de
Jerusalem. Pere II l'incorpora al patrimoni reial el 1280, en un canvi que ja hem contat.
El 1303 se li concedeix en feu a Petro de Sanahugia. Seguiran els "alcaids i
castlans" per molt temps. Se sap de l'alcaldia comandada per Llorenç Cima el 1365 i
dos anys més tard, per Jaume ça Calm. En l 384 el rei Pere dona el Castell a l'Orde de
Sant Jordi d'Alfama. Destruït per Joan II, el 1466, per defensar Ia successió a favor de
Carles de Viana. Definitivament arrasat en el saqueig que fa fer el pirata( Hazan l'any
1518. No en sabem res més fins el 1860, quan els hereus de Manuel Estrany Rocamora el
venen a Francesc Bas Duran, i aquest a Francisco Lara i Fontanellas. Al tomba el segle va
ser dels Escrivà fins el 1988.
Es tracta d'un alcàsser amb una casa forta o quarter militar,
defensada amb muralles àrabs i medievals. Queden escassos elements arquitectònics, entre
ells la base de la torre de Sant Joan, el fossar i les voltes d'argamassa i uns esvelts
arcs de pedra, arran del riu de forma apuntada. S'ha de considerar que, per l'estat
d'abandonament en molt de temps, es va convertir pràcticament en una pedrera d'on es
treien els blocs per bastir altres edificis de la vila Després de successius
aprofitaments industrials, adquirit per l'Ajuntament d'Amposta s'ha convertit en un lloc
on es concentra gran part de l'activitat cultural de la ciutat: Escola d'Art, Biblioteca
Sebastià Juan Arbó, Institut d'Estudis Comarcals, Centre de Recursos Pedagògics Servei
de Benestar Social, Centres Educatius, etc
La Torre de La Carrova
A 4 Km aigües amunt d'Amposta, s'aixeca la Torre sobre un
sortint rocós, per servir de resistència i vigilància de l'entrada del riu. Agafa el
nom de la font que brolla al seu peu, la Alcharrova. És dels segles XVI – XVII. El
1149 Ramon Berenguer IV la dona als hospitalers.
Hi ha un document del 1313 referit a la venda dels Fenollar a
Arnaldo de Pont. Del 14d3 fins la desamortització del segle XIX va pertànyer al Convent
de Benifassà. El 1837 és adquirida pel Marques de Santamaría. L'Ajuntament la compra
l'abril 1991, procedint a la restauració, segons el projecte de J.L. Millan Bel,
davant el perill d'enrunament a causa del badall produït per un llamp.
Sobre una base de 15 x 11'5 m i en una alçada de l 8'5 m s'hi
troben tres nivells i una terrassa superposada, amb barbacanes. L'exterior és de pedra
calcaria i les cantonades de pedra dolça i tova. Destaquen unes finestres geminades,
dividides per unes columnetes ambcapitell. Antigament no tenia accés a nivell de terra,
modernament s'hi va practicar una porta.
La Torre de Sant Joan
Queda molt poc de l'antiga torre de defensa situada als
Alfacs, només un curmull degrans pedres, uns metres mar endins, al qual s'accedeix amb
gran dificultat per un passadísde pedres soltes |
|
La muralla medieval
(vista de l'arc apuntat des del
riu)
La muralla exterior d'època medieval
és feta amb carreus de pedra sorrenca
ben escairats.
Les obres de
reabilitació
Al llarg de la dàcada dels 90 es
vénen realitzant una sèrie
d'actuacions en tot el recinte per
recuperar les restes històriques
i l'ús cultural i social del lloc, que
cambiaran la fisonomia industrial
que ha tingut el castell al llarg de
l'època contenporània.
Torre de la
Carrova
L'edifici el va comprar l'Ajuntament
d'Amposta i l'any 1993 es va portar a
terme la restauració i neteja de
l'exterior, consolidant la
seva estructura.
La torre de Sant Joan
(Detalls de les restes de la torre)
En la Base del funeral del molí de
Cercos, es conserva una part de
les torres defensives del castell
situada en un dels punts febles de la
fortificació àrab i en el lloc d'unió
dels dos fossats. |
Presentació